Trump, sobre la pau amb l'Iran: si no negocien "s'enfrontaran a problemes mai abans vists"

La diplomàcia de l'ultimàtum ha tornat a escena. En un moment crític per a l'estabilitat global, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha llançat un advertiment taxatiu a la República Islàmica de l'Iran. El missatge és clar: o hi ha negociació en el cim previst a Islamabad (el Pakistan), o el país s'enfrontarà a una crisi de magnituds desconegudes. Aquestes declaracions arriben en un moment de màxima fragilitat, amb un alto el foc que està a punt d'esgotar la seva vigència.

L'estratègia de la pressió màxima en les ones

Fidel al seu estil directe i mediàtic, Trump va triar els micròfons de "The John Fredericks Show" per a marcar les línies vermelles de la seva administració. Durant l'entrevista, el mandatari va insistir que l'Iran ha d'acudir a la taula de diàleg aquest mateix dimarts. No obstant això, no es va limitar a la invitació diplomàtica; l'inquilí de la Casa Blanca va recórrer a l'amenaça vetllada en assegurar que, en cas de no produir-se la trobada, Teheran sofrirà "problemes mai vists", sense entrar a detallar si aquestes represàlies serien de caràcter militar, econòmic o tecnològic.

Per part seva, el Govern iranià manté una postura de cautela extrema. Fins al moment, les autoritats de Teheran no han confirmat l'assistència a la capital pakistanesa, limitar a declarar que la decisió encara no ha estat presa.

La fi de les armes nuclears com a condició

Trump ha condicionat la futura prosperitat i reconstrucció de l'Iran a un acord que elimini qualsevol aspiració atòmica. El president es va mostrar optimista sobre la possibilitat d'aconseguir un pacte "just", però sempre sota la premissa d'un Iran sense armament nuclear.

En aquest context, va tornar a carregar contra l'herència política de l'era Obama, qualificant el Pla Integral d'Acció Conjunta (PIAC) de 2015 com un error històric. Segons Trump, aquell pacte era un "camí garantit cap a la bomba", prometent que el nou acord que busca tancar serà infinitament superior i més restrictiu.

Justificació de l'ofensiva militar

En el seu discurs, el president estatunidenc no va mostrar signes de penediment sobre l'ofensiva llançada el passat 28 de febrer, una operació conjunta amb Israel que va marcar l'inici de l'actual escalada bèl·lica. Trump va defensar la intervenció com una mesura de "necessitat absoluta" i va assegurar que "no tenien una altra opció" per a frenar les amenaces a la regió.

"Hem fet una gran feina i el tancarem. Tots estaran contents", va sentenciar amb la seva habitual confiança, tractant de transmetre una imatge de control total sobre el desenllaç del conflicte.